El número 105, coordinat per Juli Peretó i Manuel Porcar, aborda la qüestió dels estàndards en la ciència, amb especial èmfasi en la biologia sintètica; una àrea que, tant per la novetat com per la complexitat que presenta, encara troba resistències en làmbit de lestandardització. Linvestigador del Centre Nacional de Biotecnologia Víctor de Lorenzo tracta en larticle dobertura del monogràfic la fundació de la biologia sintètica i el tipus destàndards als quals hauria daspirar. Pablo Shyfter, professor de lEscola de Ciències Polítiques de la Universitat dEdimburg, aporta una perspectiva sociològica a les infraestructures, físiques i socials, que fan possible que els estàndards funcionen. Sergi Valverde, doctor en Física Aplicada i investigador de lInstitut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra - CSIC, ens parla de la difícil estandardització del programari informàtic. Finalment, Michele Garfinkel, directora de Política Científica de lOrganització Europea de Biologia Molecular, reflexiona sobre quins estàndards necessita la ciència per acomplir els objectius duna ciència oberta i duna investigació i innovació responsables. Aquest número també compta amb un «especial COVID-19» amb reflexions sobre la pandèmia de figures del món de la universitat i la sanitat com Joan Romero, Celeste Condit, Esther Samper, Juli Peretó, Leah Ceccarelli i Teresa Thompson. A més, també hi trobareu una entrevista a Simonetta Gribaldo, microbiòloga de lInstitut Pasteur de París i experta en arqueus; un text de Joan Olcina a propòsit del 40è aniversari de la publicació de Cosmos, de Carl Sagan; un article de Joan Olmos sobre la protecció del territori en la lluita contra el canvi climàtic i, finalment, una visita de Joan Mayol al puig Major, el cim més alt de Mallorca. Tanquen la revista, com sempre, les seccions dels col·laboradors i col·laboradores habituals.